-RESULTATS TOTALS DE L’ESTAT ESPANYOL

-RESULTATS TOTALS A CATALUNYA

-RESULTATS TOTALS A RIUDOMS

(a Riudoms hi he posat totes les candidatures votades, tot i haver-hi algunes sigles poc freqüents)

Aquesta dita tan nostrada sobre les festes de Carnestoltes sembla que alguns la tenen entesa a la seva manera.

Dijous Gras els riudomencs vam poder veure com l’Ajuntament de la nostra vila ditxosa no havia canviat gaire. Uns gangsters amb un cotxe antic van arribar a la Plaça de l’Om i es van enfilar al balcó de ca la Barbareta per fer mofa dels governants i de la societat que ens rodeja (tal com pertoca si no fós que qui feia mofa eren ells mateixos per tan va ser més una raspallada que no pas una crítica).

Enguany per animar la cosa hi havia una pantalla on podies seguir amb imatges les bromes que es feien ja que eren d’un alt nivell humorístic només comparable al gran Eugenio, i a vegades costava agafar el sentit.

Perquè els diablonets vegeu el tipus de bromes que es van fer sobre lo poble us en posaré unes quantes. Una broma sobre temes no-locals va ser que en parlar de cultura van posar un CUL i a la consellera TURA (nivell Marius Serra).

Les bromes locals van ser encara millors: en dir en una frase “MIRarem”, una altra va ser que deien de fer una Disneylàndia o una “Xuxelàndia” però el rei carnestoltes preferia un CRUSETlàndia. Si bé van ser bromes fàcils si més no van fer riure als que eren allà.

Però també es van fer bromes a la oposició quan van parlar de que vindria un SALVADOR i va sortir l’imatge d’un Superman.

De garrotades també n’hi van haver per la Calderera quan es va dir que cada calderer escombraria el seu carrer. Es veu que els del casal són uns bruts(?).

(Tot això si voleu que us digui la veritat: me la porta fluixa.)

Ara no només van fer broma com pertoca, sinó com vam poder veure als discursos dels Reixos van aprofitar per fer campanya (a 4 anys vista). Van parlar-nos de la Polícia Local i del Casal (suposo que el Casal Riudomenc, perquè del complex socio-cultural ja no se’n parla (?) i a la Calderera crec que no es referien).

Per acabar només preguntar una cosa: Verònica i/o altres regidors perquè tan d’interès en parlar del Grup de Joves de Riudoms?(fotocopies enganxades a la caseta on repartieu la coca amb ou i el dibuix a la “postal”). Si no vaig errat vosaltres estaveu més pendents del Casal i el grup de joves eren aquells “rojos” revolucionaris que no anaven a missa i al ball de festa major s’arramblaven a les fadrines…

El que no entenc és com un Carnaval (que en principi és una cosa de disbauxa i mofa) l’organitza el poder (?). Ai! No! Perdoneu… l’organitza “La comitiva de Carnaval”, però qui són? Hi ha alguna entitat dintre d’aquí?

Podem llegir al diari El Punt

Riudoms rebrà fins a 2.600 euros de contribució a la xarxa d’aigua per cada habitatge nou

Si, evidentment els promotors no sumaran aquest import al preu final del habitatge.

Riudomencs “ho haveu vist això???!!!” ja hi ha els llums de Nadal penjats!!!

M’he quedat ben parada de veure com es pengen els llums a més d’un més del 25 de desembre!!!

La qüestió és que no entenc gaire el consumisme (que no comunisme) que viu la societat actual, que ens descol·loca sense saber quan som istiu, quan som Pasqua o quan som festes de Nadal (sense parlar de les festes extrangeres com lo Halloween).

Ja sé que a Reus ja hi ha molts carrers amb los llums penjats i amb música sonant. Però tot i que també és criticable, per com s’avancen a les dates, lo de Riudoms és més greu.

Per començar Riudoms (per sort o per desgràcia) és més petit que Reus i no necessitem un mes per penjar llums; si han pogut penjar la meitat amb 3 dies podien fer-ho més a tocart de les festes de Nadal. Però l’altra cosa és que a Riudoms es celebren les festes del Beat. Que tot i ser una festa religiosa és una de les tradicions de Riudoms en que participen ateus. Algú s’imagina veure passar l’urna del Beat per sota d’uns llumets amb “forma” de Pare Noel ???(perquè no es fan tions de llumets?)

Reflexionem-hi.

Ultim butlletí del Casal Popular la calderera, publicat per la Fira de l’avellana 2007

El passat dissabte a la tarda hi va haver inflables a la piscina municipal –del poble- que va fer la delícia de petits i grans. Però heus aquí que quan encara faltava una hora per tancar formalment el recinte, es va fer sortir a corre-cuita als banyistes i espectadors diversos.
El motiu? Doncs resulta que al vespre es celebrava el sopar de la “lliga contra el càncer”, i el lloc escollit havia estat l’entorn de la piscina, i és clar, s’havia de foragitar al personal –que paga la quota de soci i que té uns mínims drets adquirits- per tal que els organitzadors poguessin muntar la paradeta.
La pregunta és senzilla. Per què no es va fer aquest àpat a la pista de ball com ho havien fet en el seu moment els jubilats o en el sopar de la fam?
El perquè d’aquest tracte de favor es pot justificar de moltes maneres. En primer lloc, és sabut que la junta que administra la piscina municipal –del poble- és filoconvergent. També es va poder observar que els organitzadors de l’acte eren, en major part, parents, amics i saludats del govern que tot just acabem d’estrenar.
La indignació va ser bastant generalitzada. És que ja hi tornem a ser? O és que vuit regidors dóna per actuar amb impunitat manifesta a plena llum?
Ara bé, us he de confessar que jo, amb l’elegància i el savoir-faire que em caracteritza, vaig abillar-me amb les millors peces de roba que tenia i, tota empolainada, cap a Sant Antoni i falta gent. Cert és que vaig passar calor, però ja se sap que a l’estiu mitges, collaret i abric de pells amoïnen un no saber dir. I és que la fama té el seu preu.

El nostre poble està sumit en el somni dels justos. Després de la voràgine electoral, on s’esperava un canvi de rumb…, patacada de les esquerres i glòria a déu nostre senyor de la dreta progre.
Resultat de tot plegat: uns es queden amb un pam de nas, i als altres encara els tremolen les cames després de l’inesperat orgasme electoral.
I és que Riudoms, benvolguts decebuts/es, és de dretes pures i, encara sort, no tan dures –que bonic, els del PP cap a casa-.
Cert és que a les passades eleccions les esquerres van estar a pocs vots de girar la truita, però només va ser un miratge, un vot de conveniència, com un clínex en situació d’emergència quan no es té mocador de fil. I és que el poble va voler castigar de forma clara i contundent la dictocràcia de l’exalcade-director Vallès, el qual va captar el missatge i optà per no tornar-se a presentar –gran error de les esquerres (?).
La comprensiva ciutadania li agraeix el gest i, deslliurant-se d’una feixuga lluita interna, pot tornar a votar als seus de sempre. Si, benvolguts/des deprimits/des, les eleccions les ha guanyades CiU, però gràcies a Josep Ma Vallès que, desapareixen d’escena, si més no formalment, ha provocat que a Riudoms torni a sortir el sol convergent.
I ara què, us preguntareu? No ho sé, estimats frustrats/des, particularment estic descol·locada, com les esquerres toves –ERC- i les esquerres tovíssimes –PSC-, donat que el panorama pinta convergència per anys i panys.
Això és bo o dolent?. En principi s’obre l’era postVallés, la qual cosa per si sola ja serà digna d’analitzar. La resta, ves a saber. Es diu que els socialistes entraran -submisos i mesells- a govern, ves quina novetat! I els d’esquerra? Se suposa que seguiran a galeres, donat que, a diferència dels anteriors, als hereus de Macià i Companys se’ls suposa -si més no a Riudoms- decència política.
Si, estimats revolucionaris i exiliats diversos, la història es repeteix, manda huevos, que deia aquell, mismos perros con distintos collares, deia l’altre. I jo us dic, no vols convergència, doncs vuit tasses.

Llegit al Diari de Tarragona d’ahir.

Los santos no son personas sin defectos, sino aquéllos que luchan para vencerlos, aman a Dios y no son incómodos para sus vecinos, con los que comparten los rigores de la vida y la hacen más amable.

Visto así, no tengo dudas de que también hoy andan santos por las calles de Riudoms, como en su día anduvo por ellas Bonaventura Gran.

Acabo de leer un libro, editado por Claret, del doctor Eugeni Perea, muy sugerente. Conocía la simpatía y buen humor del profesor, pero no su libro referido a los santos que venera Riudoms en su parroquia, situando a cada uno en su siglo y sus afanes. Así desfilan el citado santo local y otros de culto más amplio: San Sebastián, Santa Lucía, San Antonio de Padua y las advocaciones marianas del Carmen y Montserrat. Junto a las Santas Reliquias, son las devociones acumuladas en Riudoms.

Si alguien desea acercarse al tema con la visión del crítico moderno y respetuoso, y no con la del fervorín, ni con la del iconoclasta, le recomiendo este libro.

“La plumilla” por Antoni Coll